Biodescodificació i bioneuroemoció per abordar el dolor

El dolor és la primera causa per la qual un pacient va al metge, i és un senyal d’alarma que ens indica que en nosaltres hi ha alguna cosa que no va bé. La percepció del dolor està clarament influenciada per les nostres emocions i pel nostre estat d’ànim, i de la mateixa manera un dolor crònic pot influir sobre el nostre estat d’ànim.

En el sistema osteoarticular hi ha moltes patologies que comporten dolors de diferent intensitat. Podem parlar de: tendinitis, contractures musculars, artritis, artrosi, lumbàlgies, cervicàlgies, epicondilitis, síndrome del túnel carpià, bursitis, dolors discals, dolors ossis, neuràlgies, dolor ciàtic, etc.

Quan els símptomes d’una contractura, tendinitis, lumbàlgia… no disminueixen en el termini que el metge considera normal, i si les causes no són de tipus traumàtic, derivades d’un cop, accident o sobreesforç, és moment de pensar que poden haver-hi factors psicosomàtics en l’origen de la patologia.

A mode d’exemple: Una contractura muscular és la contracció persistent i incontrolable d’un múscul o grup muscular que produeix un dolor continu, que s’acompanya de rigidesa i aquesta augmenta encara més en intentar moure els músculs afectats. Els músculs contenen moltes mitocòndries, que són les encarregades de transformar la glucosa que transporta la sang en energia per al funcionament muscular. Quan hi ha una contractura, el diàmetre dels vasos sanguinis que alimenten el múscul disminueix, la qual cosa comporta una menor aportació de nutrients i, a més, una dificultat afegida per al drenatge de toxines a través del sistema venós. Si les toxines tenen dificultat per sortir del teixit muscular, es comença a crear un PH àcid que generarà una inflamació. La inflamació farà que es contracturi més el múscul, derivant en un dolor cada cop més intens i invalidant.

2-biodescodificacion_ok

La biodescodificació aporta en aquests casos una visió i uns recursos diferents, a partir de l’estudi individualitzat de la causa concreta que ha provocat un estrés en el pacient, i que li ha fet generar alguna de les patologies abans esmentades. Com a regla general direm que entre uns dies i uns mesos abans de l’arribada del dolor, la persona afectada ha passat per un moment o bé per un període d’inestabilitat emocional, amb una barreja de sentiments de desvalorització, ira, impotència, o altres.

Aquesta inestabilitat pot haver arribat a causa d’un xoc emocional individual, impactant, inesperat, sorpresiu i per al qual, en aquell moment, la persona afectada no troba una solució. Una altra forma de desencadenar la patologia pot ser una saturació conflictiva derivada d’una preocupació continuada per diferents situacions personals, la suma de les quals fa que se sobrepassin els límits de tolerància propis, desencadenant el bloqueig energètic d’una zona específica del cos.

També tindrem en compte el que es pot dir “conversió repetitiva a mínima”, que no és més que la repetició continuada de petites situacions conflictives del mateix tipus, amb una mínima càrrega emocional, que fa que amb el pas dels anys es generi una afectació crònica, o bé que una patologia aguda tendeixi a cronificar-se.

Podem afirmar, per tant, que el dolor físic és directament proporcional al dolor moral.

Una massa conflictiva dèbil podrà atacar el cartílag de les articulacions, els tendons musculars o els lligaments. Una massa conflictiva de nivell mitjà podrà atacar el múscul. Una massa conflictiva forta atacarà els ossos amb fissures, fractures, osteoporosi… Una massa conflictiva molt forta podrà atacar els ossos de forma maligna, amb osteosarcomes, metàstasis òssies o afeccions de la medul·la òssia.

El dolor no comença en un lloc a l’atzar. El cervell humà no fa res a l’atzar. El cervell té una extraordinària precisió i per tant no serà el mateix conflicte un dolor a la part interna del colze, que un dolor a la part externa. Cada múscul i articulació del cos té una funció diferent, i si es genera una inflamació en un punt del colze, braç, túnel carpià, genoll… s’ha d’analitzar i trobar quin és el sentit biològic de la inflamació en aquell punt concret. Això és el que aporten la biodescodificació i la bioneuromemoció  i es poden aconseguir uns bons resultats.

Hi ha casos en què de forma paral·lela treballen l’especialista en biodescodificació o bioneuroemoció i un metge o un/a professional en quiromassatge, acupuntura, osteopatia o fisioteràpia, per tal d’aconseguir uns resultats òptims en el mínim temps possible.

Ricard Rodulfo Cano
Terapeuta de Biodescodificació i Bioneuroemoció a Accura

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone